Tot a punt pel nou curs 2015-2016



I recordeu, a La Botigueta de Canya Taronja hi trobareu gralles noves, gralles de segona mà i gralles per a llogar. Fundes, inxes i tudells de tota mena, material de neteja, faristols de cercavila, llibres i CD's i tot el que necessiteu per a la vostra gralla.






Preparant el nou curs

Quan estem acabant el curs d'estiu i quan encara la calor ens està saludant cada dia, ja podeu anar passejant per les pestanyes d'aquest bloc per anar preparant el curs vinent 2015-2016.

Això si, farem unes vacances el mes d'agost per tornar amb les piles ben carregades i amb moltes ganes.

Bon estiu!





I recordeu, a La Botigueta de Canya Taronja hi trobareu gralles noves, gralles de segona mà i gralles per a llogar. Fundes, inxes i tudells de tota mena, material de neteja, faristols de cercavila, llibres i CD's i tot el que necessiteu per a la vostra gralla.







Un país petit i mal avingut



Un país petit i mal avingut.

No fa massa, se’m va proposar de formar part d’un projecte educatiu  per l’ensenyament de la gralla i el timbal de gralla.

De seguida m‘hi vaig apuntar, amb moltes ganes i amb molta il·lusió.
Moltes converses telefòniques, missatges a través del Facebook, proposta de programa, forma de treballar, horaris, pressupost, enquesta per qualificar als alumnes i distribuir-los als grups corresponents, . . . . . .

Tot anava en dansa. Fins que tot d’una, rebo un missatge escrit (no una trucada telefònica) on se
m'aparta del projecte perquè la meva proposta econòmica no encaixava amb el seu pressupost i perquè els tipus d’inxa amb la que jo treballo no s’ajusta amb la seva. Cito textualment “Nosaltres som de la filosofia que la gralla catalana s'ha de tocar amb la inxa especifica per gralla”. I subratllo aquesta gran frase: “la gralla catalana s'ha de tocar amb la inxa especifica per gralla”.

Aquest missatge que vaig rebre no em donava la possibilitat d’adaptar-me al seu pressupost i tampoc em donava la possibilitat de poder donar les classes amb la inxa que ells volien. Simplement m’apartaven del projecte.

Aquestes persones ja em coneixien i saben com treballo. Deixant de banda el fet que després de tot el treball que vaig fer, m’apartin del projecte sense possibilitat d’adaptar-me al seu pressupost o al seu tipus d’inxa, em fa pensar i qüestionar la situació de la gralla en aquest país.

Jo vaig començar a tocar la gralla l’any 1984 en una zona on la gralla no n’era tradicional. Vaig començar a tocar la gralla amb inxes de tenora, més endavant vaig conèixer a un bon constructor d’inxes, en Miquel Claramunt i vam dissenyar un tipus de canya “estil dolçaina” per les gralles del constructor Josep Bonamusa. Més endavant vaig treballar també amb el constructor d’inxes Txema Morales i vàrem crear les conegudes Canyes taronges. Tot això per donar una qualitat a les gralles que existeixen fora de les comarques tradicionalment gralleres.

Tot i així, encara i després de més de trenta anys, no s’accepta a Catalunya un altre tipus d’inxa que no sigui la tradicional, és a dir la de pala.

Hi ha un sector de la població grallera a Catalunya que toca amb inxes que són de dolçaina, algunes de Segovia i Valladolid, d’altres amb unes inxes que les hem ajustat a una forma de dir i de treballar segons la nostra experiència i la nostra zona geogràfica. És una realitat. Però tot això no és vàlid.

També haig de dir que amb tots els anys de la meva vida professional no he tingut mai cap problema amb ningú dels que utilitzen inxes tradicionals, és la primera vegada que se m'aparta d’un projecte per aquest motiu. Sense valorar res més.

És gairebé semblant a no acceptar-me per tenir un accent català diferent del d’ells.